Un programa manipulador i barat

CAST

El dilluns dia 16 d’abril, l’ACPAUH va rebre una invitació per participar al programa “Ara i Aquí”, del circuit català de Televisió Espanyola que es gravava i s’emetia el divendres 20 d’abril. La producció del programa va demanar en concret la participació del president de l’ACPAUH, Miquel Peralta, amb qui van mantenir una llarga conversa telefònica. Miquel Peralta només va reclamar que en qualitat de president de l’associació no volia estar només entre el públic, com un testimoni de complement, sinó que creia que li corresponia una estona d’entrevista per parlar en nom de tots els associats. La periodista del programa que el va atendre li va assegurar que aquest seria el cas i després va incomplir la seva paraula.

El resultat del programa no va poder ser més decebedor per qualsevol persona a qui li interessi un debat seriós sobre les teràpies alternatives, i la manipulació i la falta de veracitat va campar sense problema pel plató al llarg de tota la gravació.

Dels tertulians, teòricament n’hi havia dos a favor i dos en contra de les teràpies alternatives. Els dos tertulians a favor no és que hi estiguessin a favor sinó que simplement no hi estaven en contra. Un d’aquests dos tertulians, Núria Ribó va ser l’única persona de la taula que va mostrar una perspectiva enraonada i clara però davant del pim-pam-pum que es va desencadenar de seguida contra totes les teràpies alternatives sense distinció, barrejant curanderos, el conegut cas del senyor Josep Pàmies i fins exorcistes (!) amb l’homeopatia, va optar per estar en silenci la major part del temps.

Els opositors de l’homeopatia, dues persones que no anomenarem aquí perquè no mereixen cap crèdit, una a la taula i una altra convidada, van tenir barra lliure per dir tantes falsedats com els va semblar, i fins i tot per fer el famós numeret de circ del mal anomenat “suïcidi homeopàtic”, que tanta gràcia fa a les persones que no tenen ni la més llunyana idea de com funciona l’homeopatia. No entrarem a rebatre’ls les mentides grolleres que van regurgitar una rere l’altra perquè, arribat aquest punt de manca d’escrúpols, als membres de l’ACPAUH que vam ser al plató, i als que van veure el programa des de casa, ens sembla que no es tracta de gent desinformada, sinó de gent que sap perfectament que està mentint. Els científics conscients s’haurien de preocupar que aquestes persones campin pels mitjans embrutant el nom de la ciència i parlant en nom seu, com si hi tinguessin un dret que sens dubte ningú els hi ha donat i només s’han autoatribuït, escampant una mentida rere l’altra i mostrant una actitud de menyspreu i d’agressió verbal que genera una evident antipatia cap a la ciència, si és que aquests han de ser els seus representants. Segur que la ciència no té res a veure amb el supremacisme i la desconsideració maleducada de les opinions dels altres que exhibeixen aquests senyors.

En aquesta línia, doncs, i lliscant pel pendent de més mínima falta de credibilitat, el senyor escèptic que hi havia a la taula, va arribar a afirmar que “en tota la història, l’homeopatia no havia curat mai a ningú”. ¿Es pot ser més obtús, per molts títols de biologia que un tingui? Més enllà de la informació totalment errònia que va donar sense que se li mogués cap múscul de la cara, la quantitat de sofismes, falses comparacions i arguments tramposos que va fer servir aquest llicenciat en biologia mentre mostrava una falta de respecte que per sí sola ja seria suficient per delatar la absoluta manca de versemblança de tot el que deia, mereix sens dubte un reconeixement a l’esforç més gran de l’any a l’hora d’anar en contra de la veritat, (i mira que hi ha competència!).

Tot i els intents de la doctora Maite Bravo per portar el debat cap a un terreny una mica més argumentat i els tres minuts escassos de què va disposar Miquel Peralta per explicar mínimament la posició dels pacients, el programa de seguida va derivar cap al linxament d’un curandero de Terrassa que, més enllà de les seves activitats -que no tenim elements per avaluar- amb el seu capteniment, va demostrar una dignitat que els tertulians més fanfarrons, i el presentador, llançats amb avidesa sobre la presa fàcil que ells mateixos s’havien posat a disposició, no van mostrar en cap moment.

Un comentari apart mereix el cas de la jove Núria Ovejero, testimoni d’una curació de càncer després d’haver abandonat la quimioteràpia l’any 2015 i d’haver canviat la nutrició i haver emprès alguns protocols de fitoteràpia. El presentador i els dos membres més tendenciosos de la taula no es van cansar de repetir que la noia “no havia abandonat mai la quimioteràpia” quan la jove… ¡no feia ni deu segons que havia dit amb totes les lletres que l’havia abandonat l’any 2015! Per acabar de reblar el clau, quan van haver d’acceptar a contracor que l’últim escàner que s’havia fet la noia no mostrava cap tumor i que els tres mesos de vida que li havia donat l’oncòleg s’havien convertit -de moment- en gairebé tres anys, es van afanyar a dir que “no es poden generalitzar els casos individuals”. (En aquest enllaç trobareu una entrada especialment interessant del blog d’aquesta jove coratjosa, on diu veritats com una casa de pagès).

El cas individual de la Núria no es podia generalitzar, però es veu que un cas individual que sí es pot generalitzar -com van estar de seguida d’acord els obsequiosos dos tertulians menys respectuosos- era el d’un noi (un estudiant de físiques) que havia mort d’un càncer, després d’haver abandonat la quimioteràpia. La famosa diferent vara de mesurar, va al programa “Ara i Aquí””, a tota màquina quan es tracta de justificar el punt de vista que interessa transmetre malgrat les constants crides del presentador a una “pluralitat” i a un “respecte” que, si més no en aquesta edició del seu programa, no es van veure per enlloc.

En un altre exemple flagrant del desvergonyiment amb què es va fer anar la diferent vara de mesurar, una tertuliana es va indignar, dient que “els metges havien estat estudiant durant deu anys per obtenir la seva qualificació”. Aquest argument, però, es veu que no val en el cas dels metges homeòpates, que han estudiat exactament els mateixos anys que els metges convencionals, però que per algun misteriós motiu que només coneixen les brillants ments tertulianes que els desautoritzen, aquests anys no els han servit per estar tan qualificats com els seus companys convencionals. En resum, un panorama vergonyós, on es van barrejar la falta de respecte i d’objectivitat, amb les pretensions de persones que opinen sense preocupar-se de mantenir ni la més mòdica quantitat de coherència en els seus plantejaments.

Produeix tristesa veure com els mitjans de comunicació públics abdiquen de la seva funció d’aportar elements per un debat serè i constructiu, en aquest cas sobre les realitats (re-a-li-tats) terapèutiques alternatives i complementàries per derivar cap a un popurri que sens dubte deu donar audiència, però que no contribueix en el més mínim a aclarir la situació ni a explicar la veritat del dia a dia tal com es dóna en la vida de centenars de milers de pacients que gestionen la seva salut sota la seva responsabilitat i sense combregar amb les rodes de molí de la propaganda interessada.

Una veu més assenyada va ser la del doctor Jaume Sellarés, vicepresident del col·legi de metges de Barcelona, que en un cara a cara educat amb la doctora Maite Bravo va acceptar l’homeopatia com a “complement” de la medicina convencional. Amb tot el respecte que ell també ens va mostrar, malgrat l’inevitable paternalisme innecessari però inherent a una certa manera de fer de la professió mèdica fins i tot quan és més oberta i està més atenta a les necessitats i les opinions dels pacients, li direm al doctor Sellarés -ja que en directe no se’ns va donar l’oportunitat de fer-ho- que per molts pacients de l’homeopatia, la medicina “complementària” és, justament, la medicina convencional. Perquè… ¿a sant de què ens hem de prendre un antihistamínic per una al·lèrgia -per exemple- si amb l’homeopatia ens en desfem sense problema? Si de cas, el dia que ens falli l’homeopatia, ja mirarem si els antihistamínics -a part de produir-nos uns efectes secundaris assegurats- ens arriben a solucionar alguna cosa.

La llibertat d’elecció en la gestió de la salut pròpia és un sine qua non d’una societat moderna i oberta. No és acceptable l’argument -que també es va donar al programa -sense que tampoc se’ns donés l’oportunitat de rebatre’l- que la persona malalta està “desvalguda” i que “es troba en un moment crític” de manera que no pot prendre decisions per ella mateixa. Si una persona vol ser aconsellada i vol confiar a cegues en allò que li proposi el metge, perfecte. Però si a una persona se li obre el mínim dubte que per un altre camí gestionaria millor la seva malaltia, té un dret inalienable a emprendre’l.

PS: En aquest enllaç hi podreu trobar un debat serè, educat i equilibrat, fet a la BBC, on els contraris a l’homeopatia no s’estalvien res, però ho fan amb prou educació i deixant parlar els que hi són favorables que, a diferència del que va passar al programa “Ara i Aquí”, en aquest cas sí disposen d’una presència perfectament equilibrada per defensar els seus punts de vista. Ah, i el debat no és sobre si cal eliminar l’homeopatia de la faç de la terra, sinó sobre si cal que el sistema públic la pagui. Un altre nivell.

 

 

Benvinguts al web de l’ACPAUH

CAST

Fes-te Soci@

Des de l’ACPAUH hem volgut crear aquest web per donar veu als nostres associats i per fer un seguiment el més actualitzat possible de tots els temes que ens preocupin com a pacients, amics o usuaris de l’homeopatia. Sisplau, no dubteu a escriure’ns a info@acpauh.cat amb les vostres col·laboracions i suggeriments. Entre tots crearem un espai d’expressió i de debat que contribueixi al més bon coneixement de l’homeopatia i a la defensa dels drets de tots aquells que decideixin utilitzar-la com a mètode terapèutic.

 

Descarrega’t el PDF del Targetó ACPAUH.

Us voleu associar a l’ACPAUH?

CAST

Si us voleu associar a l’ACPAUH per contribuir a la seva tasca en defensa de la llibertat d’elecció en la gestió de la salut, i a la seva tasca de difusió i defensa dels drets dels pacients de l’homeopatia, podeu trucar als telèfons 93 115 26 23 o al 673 46 58 43, o bé omplir aquest formulari aquí.

Podreu triar entre aquestes opcions:

  • Soci/@: 25€/any,
  • Soci@ Quota Familiar: 15€ persona/any ( mínim 2 persones ),
  • Soci@ Protector per 50€/any.

Amb la vostra ajuda serem més eficaços en la defensa dels nostres drets com a pacients de l’homeopatia. Moltes gràcies!

L’ACPAUH, membre de ple dret de l’EFHPA

CAST

El passat més d’octubre de 2017, la Federació Europea d’Associacions de Pacients de l’Homeopatia (EFHPA), va votar per unanimitat la incorporació de l’ACPAUH com a membre de ple dret.

A l’ACPAUH estem molt orgullosos d’aquest reconeixement internacional i ens fa molta il·lusió disposar d’aquest espai de col·laboració amb els companys de les associacions de pacients de l’homeopatia de tot Europa que tenen una filosofia i uns objectius del tot similars als nostres.

Tenint en compte, a més, que ara tot just farà un any de la nostra constitució, la més gran experiència acumulada per les associacions europees, que fa desenes d’anys que existeixen, ens permet accedir a una visió molt àmplia de les dificultats, reptes i possibilitats que comporta el nostre treball associatiu. En la majoria de països europeus, el reconeixement de l’homeopatia és molt superior al que té a l’estat espanyol, però tot i així, els pacients també es troben amb la necessitat d’organitzar-se per defensar els seus drets en el camp de la salut, i lluitar perquè es garanteixi el lliure accés al tractament que millor els sembli en cada situació.

La qüestió fonamental, al capdavall, és que la lluita pels drets del pacient és una problemàtica d’abast internacional i que cal, per tant, que els pacients també ens organitzem a aquest nivell. Les institucions europees marquen avui dia un bon nombre de directives en relació al camp de la salut, i la veu dels pacients s’ha de fer sentir, per tant, a través d’una federació europea. Ara, des del passat mes d’octubre, aquesta federació europea també compta amb la contribució de l’ACPAUH, que farà tots els possibles per atendre com cal i per reforçar aquesta important línia de col·laboració.

Monzó no aconsegueix obrir-nos els ulls

Observant que, malgrat els esforços que va fer des de la seva tribuna a La Vanguardia per desinformar sobre l’homeopatia, un nombre importantíssim de persones es continua beneficiant dia a dia d’aquesta eina terapèutica neta i eficaç, Quim Monzó insisteix en la seva diatriba, amb l’esperança, suposem, que la gent deixi de gestionar la seva salut com millor li sembli.
Ara, en un article confús i mal escrit, Monzó intenta desacreditar l’homeopatia per segon cop en poques setmanes. Li cou l’article de Rosa Montero que hem comentat en aquest mateix web, molt més ben escrit i argumentat que el seu i -potser no cal dir-ho- molt més respectuós amb la veritat.
Tot el que calia per denunciar la ignorància supina que demostra el Sr. Monzó ja ho vam exposar en l’entrada d’aquest web “QM desinformat i desinformador”. Per qui de debò coneix el tema de l’homeopatia, la figura d’aquest columnista apareix amb tons d’intolerància, ressentiment i d’una credulitat esfereïdora pel que fa a la propaganda més burda contra l’homeopatia. Per portar a terme el seu atac ha d’omplir l’article de cites, un senyal inequívoc que parla d’oïdes i que no sap ben bé quin és el seu criteri més enllà de les ganes de desqualificar. Amb l’esperança vana d’impressionar el lector informat, recorre a validacions externes que, en realitat, ell no controla i se les ha de creure per l’autoritat que (suposadament) desprenen. Rosa Montero és molt més lúcida en aquesta qüestió i té clar, per part seva, que no tot el que ens van explicar a l’escola quan érem petits és necessàriament veritat.
Contràriament a l’eximi columnista que escampa desinformació des d’una tribuna que hauria de gestionar amb més responsabilitat, els pacients tenim informació de primera mà del funcionament de l’homeopatia, hem experimentat repetidament en la nostra salut els beneficis d’aquesta medicina i no ens deixarem arronsar per persones que, per molta projecció pública que tinguin, en aquesta qüestió s’acosten perillosament al perfil de les tasques encomanades als famosos tontos útils i, en tot cas, que no tenen ni la més remota idea del que estan parlant.

Podeu llegir la segona columna de Monzó contra l’homeopatia aquí: https://goo.gl/LQLnp3

Manualet del bon desqualificador de l’homeopatia

A l’ACPAUH, veient que els atacs a l’homeopatia segueixen sempre les mateixes pautes, hem reconstruït un “Manualet del bon desqualificador de l’homeopatia”. Observarem, ara que n’hem fet la reconstrucció, de quina manera els atacs futurs seguiran fidelment aquestes instruccions. D’aquesta manera, la nostra hipòtesi de manual quedarà validada cada dia que passi i ens acabarem preguntant… ¿segur que una llista d’instruccions molt semblants a aquestes no és damunt de la tauleta de nit de més d’un personatge?

 

Manualet del bon desqualificador de l’homeopatia

Adjuntem uns breus suggeriments per a tots aquells que desitgin iniciar-se en el noble art de la desqualificació de l’homeopatia i també per als que desitgin perfeccionar les habilitats ja adquirides perquè… ¡sempre es pot millorar!
Llegiu-los, doncs amb atenció, i si hi ha algun punt que no l’entengueu… passeu al següent sense problema: la qüestió és fer soroll, no que el soroll sigui de qualitat. Quan us sentiu especialment còmodes amb un punt, exploteu-lo ad infinitum: en aquest terreny, per ser efectiu, no cal donar mostres de cap gran varietat. Endavant, doncs, i bona lletra, encara que, podeu estar tranquils: en aquest cas, la mala lletra també val. more “Manualet del bon desqualificador de l’homeopatia”

La sol·licitud de l’ACPAUH, acceptada per l’EFHPA

Un cop enviada tota la documentació que ens ha sol·licitat l’EFHPA (Federació Europea d’Associacions de Pacients de l’Homeopatia), hem rebut una comunicació en què se’ns fa saber oficialment que la sol·licitud de l’ACPAUH d’entrar a formar part de l’EFHPA ha estat acceptada.
Igualment se’ns fa saber que, com demanen els estatuts de la pròpia EFHPA, la ratificació formal de l’entrada com a membre de ple dret es produirà en l’assemblea anual d’aquest organisme que tindrà lloc el proper més d’octubre a Edimburg.

Des de l’ACPAUH ens felicitem d’aquest nou pas que hem fet, ja que ens permetrà estar en contacte amb les altres associacions de pacients europees per aprendre de la seva experiència i per unir esforços en una tasca que, necessàriament, s’ha d’acabar articulant a nivell europeu.

Un article valent, informat i aclaridor

L’escriptora i periodista madrilenya Rosa Montero, ha publicat un article al suplement dominical del diari El País (4 de juny de 2017) en què posa en el seu context exacte els atacs que està rebent l’homeopatia en els últims temps. Tenint en compte que El País, diari del qual Rosa Montero és una històrica col·laboradora, s’ha distingit, precisament, per un autèntic hooliganisme a l’hora d’intentar desacreditar i estigmatitzar l’homeopatia, i que la periodista no es declara en cap moment partidària de l’homeopatia de manera especial, sinó que simplement raona els motius pels quals aquesta medicina és sistemàticament atacada, la seva denúncia multiplica el seu valor. ¡Quina diferència amb altres exemples d’escriptors/periodistes que es limiten a regurgitar sense contrastar-ho en el més mínim allò que la manipulació més grollera els ha entaforat gola endins! No cal ser cap devot de l’homeopatia per entendre que el debat en què ens trobem no té a veure amb la possible eficàcia d’una eina terapèutica, sinó amb la descarada manipulació de la ciutadania i amb els intents de coartar la seva llibertat d’elecció.

Destaquem dues frases de l’article:

“Cuento todo esto para indicar… la terrible dependencia de nuestro conocimiento de unos estudios supuestamente científicos que están orientados hacia el beneficio de las grandes empresas”.

“Que esa gente se erija en adalid de la pureza científica … no es de recibo”.

Podeu llegir l’article sencer aquí: goo.gl/zAJ9JY

Informes i enquestes sense credibilitat

L’article d’opinió, escrit per Francisco Capacete González, que va aparèixer al Diario de Mallorca el passat dia 27 d’abril posa, com se sol dir, els punts sobre les is en relació a al “VIII enquesta de la percepció social de la ciència”. L’adjuntem a l’entrada perquè el pugueu valorar.

Des de l’ACPAUH no ens cansarem d’exigir seriositat en el tractament de l’homeopatia als mitjans. La crítica és una cosa ben legítima, la manipulació i els intents de fer passar bou per bèstia grossa, una altra de ben diferent. El diàleg ha de ser entre adults, no entre una veu presumptament autoritzada i una població a la qual s’intenta infantilitzar sistemàticament. L’enhorabona a l’autor.

 

Cómo se fabrica una mentira

La Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) ha hecho público el Informe sobre la VIII encuesta de la percepción social de la ciencia y la tecnología, llevada a cabo entre el 20 de octubre y el 10 de diciembre del 2016. Esta encuesta ha recogido las sensaciones que algunos sectores de la población tienen sobre algunos aspectos relacionados con la ciencia y la tecnología. Han contestado más de seis mil personas a una serie de preguntas relacionadas con su percepción subjetiva y personal.

more “Informes i enquestes sense credibilitat”

Ressò als mitjans de la creació de l’ACPAUH

Aquí podeu trobar els enllaços més significatius:

 

 

ENTREVISTES

– Diari Més digital: https://goo.gl/93DEju

– Diari Més digital (català): https://goo.gl/ihPCv4

– Crónica Global: https://goo.gl/MN0tuV

– Entrevista programa Metrópoli (Ràdio 4): https://goo.gl/eKC2Jr

 

CREACIÓ DE L’ACPAUH

– Europa Press Catalunya: https://goo.gl/LGWL4X

– El Economista: https://goo.gl/7m5yjd

– El Periódico: https://goo.gl/7kfUDI

– Gente digital: https://goo.gl/etcMpY

– La información: https://goo.gl/BVFQaO

– Al día: https://goo.gl/czDpE5

– Vilaweb: https://goo.gl/MtS2Y4

– Farmaventas: https://goo.gl/XR3HOc

 

El Fòrum Europeu de Pacients i la Federació Europea d’Associacions de Pacients de l’Homeopatia

El Fòrum Europeu de Pacients, EPF, (http://www.eu-patient.eu) és una organització que treballa amb grups de pacients a tot Europa. El seu objectiu és aconseguir que els pacients tinguin veu en les polítiques i els programes sanitaris que afecten les seves vides tot promovent la igualtat en aquesta àrea de tots els ciutadans de la Unió Europea.

La Federació Europea d’Associacions de Pacients de l’Homeopatia, EFHPA,  (http://www.efhpa.eu) és un dels 49 membres de ple dret de l’EPF i, com a tal, assumeix les seves directrius i postul·lats. El passat mes de novembre de 2016, Miquel Peralta, president de l’ACPAUH, que en aquelles dates encara no s’havia constituït com a associació, va participar en qualitat d’observador al congrés anual de l’EFHPA que va tenir lloc a Viena. La presidenta de la Federació Europea d’Associacions de Pacients de l’Homeopatia, Enid Segall, ha encoratjat personalment l’ACPAUH perquè tan bon punt hagi completat el corresponent procés burocràtic d’inscripció a Catalunya, passi a ser membre de l’EFHPA.

El Fòrum Europeu de Pacients, EPF, ha elaborat, entre altres documents, un decàleg de drets del pacient que conté diversos punts que coincideixen plenament amb els postul·lats que defensa l’ACPAUH. És interessant constatar, doncs que, per una banda, moltes reivindicacions de l’ACPAUH van molt més enllà de la situació concreta de l’homeopatia i, en realitat, són assumides per grups de pacients deslligats de la pràctica homeopàtica concreta i organitzats a nivell europeu; i per altra banda, també és interessant observar que diversos punts que reivindica l’EPF ja formen part de la pràctica homeopàtica, perquè responen de manera natural a la seva visió del paper del pacient i de la malaltia, i de la funció dels professionals de la salut.

Tot i que el decàleg es troba en anglès a la pàgina web de l’EPF, per facilitar-ne la difusió, en la següent entrada del web n’oferim la traducció al català.

Decàleg dels drets del pacient

DRETS DELS PACIENTS SEGONS L’EPF (FORUM EUROPEU DE PACIENTS)

1 . Jo sóc més que el meu estat de salut.

La pràctica de la medicina és una qüestió fonamentalment de relacions humanes. Que ens tractin amb respecte, dignitat i cura i que ens considerin éssers humans amb una trajectòria vital que va més enllà de l’estat de salut és el primer dels drets del pacient.

2. Jo prenc les meves decisions en la mesura que ho desitgi.

Ningú és incapaç de prendre decisions tot i que hi ha persones que poden necessitar més suport. Cada necessitat específica demana l’adopció d’una estratègia adequada, en particular per donar suport a la veu d’aquells que es puguin trobar en una situació marginal o vulnerable. Tots els pacients han de rebre suport i se’ls ha de permetre donar l’opinió en les qüestions relatives a la seva salut tenint en compte les seves capacitats i desitjos i amb independència de l’edat, el gènere, l’ètnia, la religió, les creences personals, la situació socioeconòmica, i l’orientació sexual. Si els pacients volen delegar una decisió en una altra persona, el seu desig s’ha de respectar.

3. En totes les decisions relatives a la meva salut, la meva opinió compta tant com qualsevol altra.

more “Decàleg dels drets del pacient”

Quim Monzó, desinformat i desinformador

El dia 21 de març, Quim Monzó va llançar un atac a l’homeopatia a la seva columna del diari La Vanguardia. Per a tots els que no vau tenir l’ocasió del llegir-lo, aquí us n’oferim el fragment més rellevant:

“És el que passa sempre amb aquesta pseudomedicina. No hi ha mai problemes de sobredosi, cosa ben sospitosa si, com diuen, es tracta de medicaments. Tu prens un medicament de debò, passa’t de la ratlla i veuràs si tens problemes de sobredosi. Però l’homeopatia és una impostura que dona a l’efecte placebo un aire místic que va fent la viu-viu des de fa dos segles i mig, quan se la va treure de la màniga l’alemany Samuel Hahnemann”.

A part de demostrar, amb la seva objecció sobre la sobredosi, que no s’ha molestat a intentar conèixer els principis de l’homeopatia, Quim Monzó deixa clar que no té cap inconvenient a mostrar una absoluta falta de respecte cap a un col·lectiu molt important de persones. És de lamentar que en tingui prou amb els tòpics i que, en aquest cas, no estigui disposat a informar-se el més mínim sobre allò de què parla. Amb aquesta actitud, treballa com a pura cadena transmissora de la desinformació. Segur que ell, com a escriptor ha patit crítiques de gent que no s’havia llegit els seus llibres. Això exactament és el que ha fet ell en aquest cas.

Carta oberta a Quim Monzó

Benvolgut senyor Monzó:

Hem llegit amb estupor la columna del dia 21 de març en què es llança a atacar sense contemplacions un mètode terapèutic, l’homeopatia, que ha beneficiat la salut de milions de persones a tot el món.

Vostè diu, entre altres atacs sense justificar, que l’homeopatia és “una impostura” que “va fent la viu-viu des de fa dos segles”. No s’adona que la pervivència de l’homeopatia resulta impossible de justificar apel·lant a la simple credulitat humana? No seria més raonable pensar que dura, simplement perquè és eficaç?

Com és possible que actualment un percentatge gens menyspreable de metges, veterinaris i estudiants de medicina i veterinària de tot el món, que coneixen molt bé la medicina i la veterinària per dins -i en tot cas molt millor que vostè- decideixin incorporar l’homeopatia en la seva pràctica, i alguns fins i tot dedicar-s’hi en exclusiva? Potser haurien de parlar amb vostè perquè els il·lustri que tots els anys d’estudi no els han servit de res perquè resulta que són uns il·lusos irrecuperables?

Sisplau, Sr. Monzó, una mica de respecte per la gent que lliurement escull una opció terapèutica que els funciona. És gent que sap perfectament on té la mà dreta, però que, simplement, no es deixa portar pels prejudicis habituals que sembla que tant forat han fet en algunes mentalitats suposadament crítiques. L’homeopatia està integrada a la Seguretat Social de molts països europeus, com ara Suïssa i Àustria. Sent així, potser hauria de trobar el moment de posar-se en contacte amb les autoritats sanitàries d’aquests països per fer-los saber que estan implementant un mètode que un senyor es va treure de la màniga. Corri a informar-los, sisplau, que malgrat que posseeixen una formació infinitament superior a la seva, vostè els assegura que estan implementant una pseudomedicina.

Una cosa és no veure clara una opció terapèutica, i una altra entrar en desqualificacions sense cap justificació que no poden respondre a l’opció d’un esperit veritablement crític i informat. En aquest sentit, valdria la pena que fos conscient que molts metges no homeòpates no tenen cap inconvenient que els seus pacients busquin solucions als seus problemes de salut també en l’homeopatia. Aquí es tracta de resoldre les qüestions de salut de la gent, Sr. Monzó, no de pontificar seguint el corrent fàcil.

Resolgui els seus problemes de salut com millor li sembli, Sr. Monzó, i permeti que la gent que repetidament ha comprovat sense marge de dubte que l’homeopatia els funciona també puguin accedir a la seva opció sense haver-se de veure estigmatitzats per gent que, disposant d’una tribuna pública, hauria d’informar-se millor abans de parlar de temes l’abast dels quals desconeixen completament.

Cordialment,

Miquel Peralta

President de l’ACPAUH