Manualet del bon desqualificador de l’homeopatia

A l’ACPAUH, veient que els atacs a l’homeopatia segueixen sempre les mateixes pautes, hem reconstruït un “Manualet del bon desqualificador de l’homeopatia”. Observarem, ara que n’hem fet la reconstrucció, de quina manera els atacs futurs seguiran fidelment aquestes instruccions. D’aquesta manera, la nostra hipòtesi de manual quedarà validada cada dia que passi i ens acabarem preguntant… ¿segur que una llista d’instruccions molt semblants a aquestes no és damunt de la tauleta de nit de més d’un personatge?

 

Manualet del bon desqualificador de l’homeopatia

Adjuntem uns breus suggeriments per a tots aquells que desitgin iniciar-se en el noble art de la desqualificació de l’homeopatia i també per als que desitgin perfeccionar les habilitats ja adquirides perquè… ¡sempre es pot millorar!
Llegiu-los, doncs amb atenció, i si hi ha algun punt que no l’entengueu… passeu al següent sense problema: la qüestió és fer soroll, no que el soroll sigui de qualitat. Quan us sentiu especialment còmodes amb un punt, exploteu-lo ad infinitum: en aquest terreny, per ser efectiu, no cal donar mostres de cap gran varietat. Endavant, doncs, i bona lletra, encara que, podeu estar tranquils: en aquest cas, la mala lletra també val.

1. No et deixis intimidat pel fet que l’homeopatia sigui practicada per metges que han fet els seus corresponents i llargs estudis de medicina i que, per tant, tinguin molta més formació mèdica que tu. Tu saps millor que ells què és vàlid i què no és vàlid en el camp de la salut.

2. Considera que és el teu privilegi estar absolutament desinformat sobre el tema que mereix els teus atacs. En particular, no consultis cap pàgina web, cap llibre ni cap publicació periòdica on la situació de l’homeopatia s’expliqui amb claredat i amb arguments sòlids (com la web de l’HRI, que cal evitar especialment). Cadascú arriba fins a on arriba, i els investigadors reconeguts que hi ha darrere de pàgines com la de l’HRI no tenen prou llums per comprendre allò que tu veus diàfanament. Ni cas.

3. No et deixis enfonsar pel fet que les teves diatribes no serviran perquè ni una sola persona de les desenes de milers que es beneficien de l’homeopatia canviï d’opinió. Com a mínim influiràs en algunes persones que mai han pensat res de bo ni de dolent de l’homeopatia perquè no la coneixen en absolut. És impossible que el nombre de persones que es tracten amb l’homeopatia disminueixi, perquè són persones en les quals l’efecte placebo es dóna amb una força especial, però com a mínim aconseguiràs que aquest nombre ho tingui molt més difícil per augmentar.

4. Desqualifica sense por: la gent donarà per suposat que si desqualifiques amb contundència és perquè ho tens tan clar que et sobren els arguments.

5. Insultar i difamar també és perfectament vàlid (potser no calia puntualitzar-ho). De fet, pots combinar lliurement els punts 4 i 5. Alguns exemples de companys que ho han fet bé: “l’homeopatia no és res” (desqualificació), “l’homeopatia és com Star Wars”, “l’homeopatia és una impostura” (difamació), “l’homeopatia és una superxeria” (insult, equivalent a dir als metges homeòpates “estafadors”), “els homeòpates són uns xarlatans” (insult i difamació). Sigues, creatiu: tens barra lliure!

6. No oblidis la ridiculització i el sarcasme, perquè són maneres d’atacar que mai es podran fer servir contra les posicions que tu defenses, que tenen el respecte social atorgat per defecte. Aquí en teniu un exemple particularment reeixit: “Segur que la piscina conté traces d’un munt d’elements ja diluïts: des de Phosphorum fins a Uranium i, el més interessant, preparacions tan necessàries per a la salut com Coffea, Aer automobilis, Mucosa nasalis, Benzinum, Excrementum caninum, Musca domestica, Tabacum, Lacrimae hominis i Cannabis. Per tant, quan us tireu en bomba i per tal que no oblideu obrir la boca per empassar tanta salut, us recomanem que feu un crit a l’única explicació raonable del funcionament de l’homeopatia: “Placebooooo!!” . Un detall: no us preocupeu que el que escriviu no tingui cap gràcia, com òbviament passa en el fragment citat. Aquest no és el tema, perquè els partidaris de la desqualificació us riuran les gràcies per molta pena que facin. Aquí no estem parlant de millorar l’humor universal, estem parlant d’eines per desqualificar.

7. No penseu en cap moment que sou uns covards i uns miserables que aprofiteu la preponderància social del vostre punt de vista per massacrar gent que no s’ha ficat amb ningú amb l’objectiu poc dissimulat que us pugi una mica l’autoestima al sentir-vos aplaudits. ¡Els covards són ells, que no s’atreveixen ni a prendre’s una aspirina!

8. No et descuidis l’acusació de cobdícia (que afegeix l’interès de la difamació, punt 5). Per barats que siguin els medicaments homeopàtics, són caríssims si es pensa que només són aigua amb sucre. En realitat, les farmacèutiques homeopàtiques tenen grans naus per dissimular, perquè a dins només hi ha aixetes i sacs de glucosa. ¡Quina diferència amb les farmacèutiques convencionals, que ajusten els preus al màxim, i busquen un benefici ben justet després de passar duríssims filtres de l’administració, i encara han d’acabar retirant medicaments del mercat! Quan parlis dels venedors d’aigua amb sucre, intenta evitar directament la paraula “lladres” (no se sap mai quin jutge et pot tocar), però insinua-la repetidament: tothom t’entendrà.

9. Recorda sempre que tu ets el fort i ells són els febles. Tens tota la força del statu quo al teu costat. Amb la teva posició de força n’hi ha prou perquè tot el que surti de la teva boca vagi a missa sense necessitat d’argumentació. Si et vols fer el raonable, argumenta una mica, però sense passar-se: si comencessis a argumentar seriosament, els hi donaries massa importància i corres el perill de ficar-te en jardins dels quals et costaria sortir si l’únic que pots fer és continuar argumentant. Com menys arguments, més possibilitats tens que la desqualificació sigui efectiva.

10. No provis mai l’homeopatia. Podria ser que en tu també actués de manera especial, contínua i accentuada l’efecte placebo i correries el greu perill de confondre les coses.

11. No cedeixis a pensar en cap moment que les persones que usen l’homeopatia saben el que es fan. És trist, però hi ha un percentatge esgarriat de la població (per desgràcia, força elevat) que, per molts estudis que tinguin i per molt preparats que estiguin, simplement necessita que tu els diguis el que és millor per la seva salut.

12. Recorda que el primer són els principis i les preses de posició: la salut de la gent ve després (i no necessàriament just després).

13. Magnifica el més petit error de l’homeopatia i dissimula els errors de la medicina convencional per clamorosos que siguin. Tens a favor tots els altaveus possibles. A més, tu pots fer servir totes les excuses que vulguis. En canvi, els partidaris de l’homeopatia no en podran fer servir ni una, perquè a la primera els acusaràs d’estar-se justificant, i mentre es justifiquin, tu tens la partida guanyada. O sigui: si no poden fer servir excuses, tenen una eina menys que tu, i si en fan servir, també. És el clàssic win-win.

14. No et deixis impressionar per l’aparició d’associacions de pacients. A part que segur que estan manipulats (no com tu), no arribaran enlloc per molt que s’hi posin. D’aquí a quatre dies s’hauran avorrit de tirar-se les boletes pel cap. Tu tranquil: la gent tampoc té tanta força.

15. Tant li fa que l’homeopatia estigui reconeguda oficialment en un gran nombre de països europeus als quals ens volem assemblar en totes les altres coses. Encara que en totes les altes qüestions sàpiguen perfectament el que es fan, precisament a l’hora de valorar l’homeopatia, se’ls evapora tota la seva capacitat d’avaluar les coses amb criteri.

16. Qui pot saber millor que tu el que fa o no fa l’homeopatia? Els pacients, que l’han usat durant anys de manera continuada no tenen cap informació rellevant, la seva experiència no val res, perquè són persones sense discerniment i manipulades que ni tan sols saben quan s’han curat d’una malaltia i quan continuen tenint-la. Tu saps molt millor que ells (i elles) si es poden haver curat o no.

17. Estàs fent una gran tasca a favor del desenvolupament de la humanitat: no permetis que la realitat t’amargui la vida. L’important són els principis, i tu tens els correctes. Si algú es cura segons uns principis que no són els correctes, la seva curació no val.

18. Si ets metge o biòleg i sí que t’has molestat a estudiar alguna cosa relacionada amb el tema que critiques, molts d’aquests punts també et serveixen (sobretot el 2), però tens un avantatge addicional: mentre et carregues l’homeopatia, crees un enemic exterior i ningú ficarà el nas en els problemes que presenta la teva disciplina i en les mancances de la teva proposta, per evidents que siguin. Dirigeix l’atenció cap a fora i no te’n penediràs!

19. Si tantes instruccions se’t fan feixugues de recordar, pensa només de manera insistent en aquesta: “si faig el que em diuen, estic al servei del progrés; si començo a pensar per mi mateix tornarem a les cavernes!”.

20. Corre, escriu un altre article.